OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Aquest és el resultat del primer anàlisi de les dades de la campanya de seguiment dels fons marins, l’estiu de 2004, duta a terme per l’OBSAM.

Les tasques de mostreig dels fons submarins van ser realitzades per tècnics de l’OBSAM (David Carreras, Rafel Quintana i Pablo Manent) i amb la col·laboració d’un grup de 10 voluntaris que els acompanyaven i ajudaven. En els punts de control del nord de l’illa també hi van participar tècnics de la Direcció General de Pesca del Govern Balear i els vigilants de la Reserva Marina del Nord amb la seva embarcació. La Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) amb el seu programa d’ajudes per a projectes de voluntariat ambiental ha finançat les despeses relacionades amb el lloguer de material i manutenció dels voluntaris.

Les praderies s’estenen amb una elevada cobertura fins a fondàries de més de 35 m. Això és indicador de bona transparència i netedat de l’aigua. Només les estacions de seguiment situades a l’interior o les proximitats dels grans ports presenten signes d’alteració. Particularment greu resulta la situació dins el port de Maó, on s’ha comprovat que la posidònia ha pràcticament desaparegut en zones on era abundant fa deu anys, com és el cas de cala Teulera.

En la campanya realitzada s’han estudiat un total de 13 estacions repartides per la totalitat del litoral menorquí. A cada estació s’han pres mostres a fondàries diferents, segons la naturalesa del fons, des de 5 a 35 metres, fent un total de 33 punts de mostreig. Les anàlisis han consistit en recomptes de la densitat de feixos de posidònia per metre quadrat, recobriment de la praderia al llarg de 100 metres, censos visuals de peixos i censos de nacres (Pinna nobilis).

 

 

La densitat de feixos o brins de posidònia per metre quadrat és la mesura que millor explica l’estat de la praderia, ja que expressa la capacitat de la praderia per realitzar la fotosíntesis. Aquesta densitat disminueix amb la fondària donat que hi arriba menys llum. Llavors, els valors més elevats de densitat, propers als 1.000 feixos per metre quadrat, s’han trobat entorn als 6 o 7 m a les estacions de Tirant, Son Bou i Es Grau. Aquestes van disminuint i als 15 m de fondària els valors òptims es situen entorn als 500 o 600 feixos. Després gradualment les praderies van perdent densitat i recobriment fins el seu límit inferior on només queden mates escampades. Allà les densitats trobades són molt més baixes, entorn als 100 o 200 feixos per metre quadrat, però en aquest cas el valor interessant és la fondària a la que arriba. De les zones avaluades, la regió del sud-oest de Ciutadella i el sud d’Alaior és on la praderia arriba més avall, assolint fondàries de 35 i 32 m respectivament.

 

 

Un altre factor que redueix de forma natural la densitat de feixos trobada és la presència d’alguna corrent de fons que transporti partícules en suspensió. Això és habitual a l’interior i bocanes de ports, i també davant les desembocadures de torrents. Per aquesta raó, és normal que un port com el de Fornells presenti uns valors alts de densitat a poca fondària i baixos a partir de 10 m. Malauradament, al port de Maó la situació és ben diferent: la praderia de posidònia ha pràcticament desaparegut de tota la part interior de la badia. Només queden unes poques mates escampades a poca fondària a les voreres i una praderia ja més contínua cap a la bocana del port, però que només arriba fins els 10 m de fondària. Sense dubte que un dels causants d’aquesta situació és el notable trànsit marítim de grans vaixells que aixequen el sediment del fons quan passen.

 

 

L’estació situada a la sortida del Port de Ciutadella, davant Sa Farola, presenta unes condicions de conservació intermèdies a les dues anteriors, amb uns valors de densitats que indiquen signes d’alteració però sense tractar-se d’una situació greu. A la cala de Sant Esteve la situació és molt similar: es troba a les afores d’un port i a prop de possibles sortides d’aigües residuals que enterboleixen l’aigua.

Una campanya similar de seguiment d’estacions de control sobre fons de posidònia ja es va dur a terme la primavera de 2001 i les primeres conclusions d’aquell moment s’han pogut confirmar amb major solidesa en aquesta segona ocasió. L’OBSAM té previst realitzar aquestes campanyes de seguiment cada dos o tres anys, alternant els controls sobre fons arenosos -i posidònia- i sobre fons de roca.

 

OBSAM
novembre de 2004

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí