OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

Un cranc americà als torrents de Menorca

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït a molts llocs del món, com ara la península Ibèrica, on arribà l'any 1974. A Menorca fou introduït a principis dels anys 80.

P. clarkii és un crustaci de la família dels astàcids. Es tracta d'una espècie de creixement ràpid, amb una elevada capacitat reproductora i una dieta molt variada (tant pot menjar plantes com petits animals). La seva fisiologia el fa molt resistent a nivells baixos d'oxigen i nivells alts de contaminació de l'aigua. És capaç de suportar forts períodes de sequera gràcies a la seva activitat perforadora que li permet, si el substrat és suficientment moll, de perforar túnels verticals prou profunds com per tenir assegurat el contacte permanent amb l'aigua durant l'estiu. A més a més, i a diferència d'altres crancs d'aigua dolça com ara el cranc de riu autòcton de la península Ibèrica ( Astropotamobius pallipes ), és una espècie força resistent a les malalties. Cal dir que a Menorca no ha existit mai cap espècie autòctona de cranc d'aigua dolça.

Totes aquestes característiques expliquen el gran èxit que ha tingut allà on s'ha introduït. Per contra, els factors que més semblen limitar la seva expansió són les baixes temperatures i una salinitat elevada. A Menorca l'aigua no és prou freda com per suposar-li un problema. La salinitat sí que li afecta, de manera que només pot viure en torrents i basses d'aigua dolça.

Són nombrosos els efectes negatius descrits sobre les comunitats naturals envaïdes per P. clarkii . A molts rius de la península Ibèrica ha desplaçat el cranc de riu autòcton. En molts casos l'alta densitat de les seves poblacions s'ha traduït en una reducció de la biomassa vegetal i en la regressió d'algunes espècies animals (com per exemple petits mol·luscs). Tot plegat suposa un perill per a la biodiversitat.

Per altra banda, també té efectes negatius sobre l'estructura física del terreny a causa de la seva activitat excavadora durant l'època reproductora. Són coneguts, per exemple, els problemes en la canalització de l'aigua que tenen en alguns arrossars a causa de les galeries que fabriquen els crancs.

Conscients de la problemàtica que suposa l'existència, a Menorca, d'una espècie invasora com la present, fruit d'una col·laboració entre el Consell Insular de Menorca i la Universitat de Barcelona, s'ha estudiat la biologia i l'ecologia del cranc de riu americà. Aquest estudi ha servit per establir un diagnòstic de l'estat de les seves poblacions, condició indispensable per poder concretar els corresponents plans de gestió i control.

S'ha trobat cranc de riu americà a 4 sistemes aquàtics: tres torrents (Barranc d'Algendar, Barranc de Cala en Porter i Torrent de Sant Joan) i una petita bassa artificial (bassa de s'Hort de Llucatx). A tots ells el cranc s'hi troba plenament naturalitzat i amb unes poblacions estables.

Malauradament, l'eradicació total de P. clarkii és molt difícil. Si un cranc fos un animal gros, visible i fàcil de capturar es podria eliminar. Però és dóna el cas totalment contrari, de manera que resulta impossible eliminar el cranc de riu americà de Menorca, com a mínim als tres torrents en què hi és present. Sols a s'Hort de Llucatx, donades les seves reduïdes dimensions, es podria intentar la seva eradicació.

Per altra banda, a fi d'evitar la colonització d'altres ambients per part de P. clarkii , és imprescindible prohibir la venda d'individus vius als supermercats. Aquesta mesura preventiva és molt important. Si es segueixen comercialitzant crancs la probabilitat que puguin envair altres sistemes aquàtics es manté i, en alguns casos, les conseqüències podrien ser greus. Per exemple, l'arribada del cranc a sistemes més estables i diversos que els actualment envaïts, com per exemple les basses de Lluriac, la de Morella o altres de característiques similars, provocaria, amb tota probabilitat, un impacte negatiu sobre la particular vegetació d'aquests ambients.

Finalment, cal dir que l'alteració, degradació i banalització dels sistemes aquàtics (com per exemple la neteja indiscriminada i agressiva dels torrents, pràctica molt estesa avui en dia) suposa una pèrdua de biodiversitat important i, a la vegada, pot afavorir la presència d'organismes oportunistes i bon colonitzadors, com per exemple el cranc de riu americà.

Joan Lluís Pretus Real i Samuel Pons Fàbregues
Departament d'Ecologia. Universitat de Barcelona
Febrer de 2005
Investigació finançada pel Consell Insular de Menorca

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí