OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

Nedar entre bòrns

Ja ha arribat el més de juny, comença a fer calor, els dies són llargs, i comencen a venir ganes d'anar a la platja. Arribes a la vorera, fas una ullada a la mar i t'adones que hi ha uns animals de color rosat que volten per les aigües transparents. Llavors crides: “hi ha bòrns!”.

Aquesta expressió d’anar alerta, o la seva traducció en diversos idiomes, ben segur que s'escoltarà molt aquest estiu al litoral menorquí. I és que aquest any, el nombre de meduses que arriben a les costes menorquines i a les del Mediterrani occidental en general, està sent elevat.

Hi ha diverses espècies de bòrns que visiten el litoral menorquí i que més avall es descriuran, però és Pelagia noctiluca, el bòrn comú, també anomenant en alguns indrets "bòrn luminiscent" la responsable d'aquesta proliferació.

La distinció per part dels banyistes d'aquesta espècie és senzilla; Pelagia noctiluca (foto 1) és un bòrn petit de color rosat - vermellós d’uns 5 a 7cm de diàmetre però que pot assolir excepcionalment els 12cm.

Bòrn o medusa comuna (Pelagia noctiluca)
Bòrn o medusa comuna (Pelagia noctiluca).
Font: Enciclopèdia de Menorca

La caputxa, que tècnicament s'anomena ombrel·la és semiesfèrica, en forma de cúpula, una mica aplanada impregnada de berrugues, que faciliten la seva distinció. Aquestes berrugues no són més que cúmuls de cèl·lules urticants anomenades cnidòcits o cnidoblasts. És una espècie pròpia d’aigües de mar oberta, de manera que el seu hàbitat natural es situa entre els 40 i 60 km de la costa, tot i que per influència dels corrents pot arribar a la vorera independentment de l'època de l'any en què ens trobam, si be és cert que durant els mesos de maig i juny es poden produir blooms (augment desmesurat del nombre d'individus d'una espècie), d'aquesta espècie de bòrn.

RECOMANACIONS: Segons els serveis de la Creu Roja el millor que podem fer en cas de picada és aplicar un antihistamínic en forma de pomada sobre la zona afectada o bé aplicar aigua de mar ben calenta, mai aigua dolça. Si ens trobem a una platja que compti amb serveis de la Creu Roja tot d'una hem d’anar a la seva caseta per a què ens atenguin.

 

Ataquen les meduses?
No, les meduses no tenen la capacitat d'atacar, en primer lloc perquè ni tan sols ténen capacitat per desplaçar-se i contrarestar la dinàmica marina. Les meduses només poden moure's verticalment dins la columna d'aigua, és a dir pugen o baixen en funció de factors com la llum o la disponibilitat d'aliment. No poden per tant dirigir un atac contra cap persona o animal. Només que si, per causalitat, ens creuem en el seu camí ens picaran. El mecanisme de picada és senzill, cada cèl·lula urticant o cnidòcist, compta amb un filament sensorial anomenat cnidocili. Quan un objecte o organisme toca aquest filament, automàticament surt de dins d’una espècie de càpsula, anomenada nematòcist, un filament urticant amb espines i forma de punxó que es clava i injecta una toxina.

 

Hi ha més meduses ara que abans? Per què?
La majoria d'indicis apunten que la presència de grans concentracions de bòrns són ara més freqüents, i de fet aquesta és la percepció general de la població i dels científics.

També és nota en el fet que, en els darrers anys, hi ha hagut un augment del nombre de picades que provoquen aquests organismes, com posen de manifest les dades de la Creu Roja. El gràfic1 mostra un fort augment del nombre de persones ateses per aquesta causa.

Evolució persones ateses picades de medusa
Font: Creu Roja. Elaboració. OBSAM

 

Aquestes dades no són suficients però, per afirmar amb fonament que aquestes grans concentracions són exclusives d'aquests darrers anys o són més freqüents ara que abans i, per tant, susceptibles de ser provocades o influenciades per l'activitat humana. Tanmateix, s'enumeren a continuació tot un seguit de factors que la majoria d'experts coincideixen que podrien tenir influència en la quantitat de meduses que arriben a les nostres costes, sempre sota l’hipotètic cas que estem davant un augment demostrable d’aquest fet i no d’una simple impressió.

 

1. Augment de la temperatura del mar
L'escalfament global del planeta, està provocant que els oceans i els mars també s'escalfin i el mediterrani no és una excepció. Segons experts de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (Consell Superior d'Investigacions científiques), la temperatura mitjana de la superfície del mar al Mediterrani occidental ha augmentat mig grau en els darrers trenta anys, tot i que en els darrers cinc i deu anys aquest augment s'està accelerant. Un indicador inequívoc de que l'escalfament del mediterrani és una realitat és l'augment de 0,12ºC que ha sofert en aquests darrers trenta anys a una profunditat de 400m on les condicions ambientals són relativament estables.

Aquest escalfament està provocant una redistribució de les diferents espècies d'organismes al mediterrani, així com també podria estar relacionat amb l'aparició de nombrosos "blooms" d'organismes, com ara de dinoflagelats (algues unicel·lulars) o també meduses.

 

2. Sequera
Quan es produeix un període de sequera molt prolongat, els cabals dels rius disminueixen sensiblement i per tant també ho fa l'aigua que aquests aboquen al mar. En canvi durant anys plujosos els rius aboquen una gran quantitat d'aigua. Es tracta llavors d'una aigua més freda i dolça que la del mar i carregada de sediments en suspensió, que actua com a "barrera" impedint que organismes com les meduses s'atraquin a la costa. A Menorca tot i no tenir rius, els barrancs i les nombroses fonts d'aigua dolça costaneres també aboquen aigua dolça i freda sobretot a la costa sud de l'illa. Aquesta quantitat d'aigua també és molt depenent de la pluviometria anual i dels nivells d'aigua subterrània emmagatzemada.

 

3. Augment de la contaminació
Els abocaments d'aigües residuals de tot tipus, urbanes, agrícoles, industrials, etc. carregades de compostos nitrogenats i fosfatats està provocant una "fertilització del mar" , el fitoplacton i zooplacton augmenten i les meduses troben en aquests organismes l'aliment perfecte.

 

4. Disminució de les poblacions de depredadors
La sobre-pesca i la contaminació estan provocant que les poblacions de depredadors naturals de les meduses disminueixin. Els depredadors naturals de les meduses són entre d'altres: les tortugues marines (Caretta caretta), els grans mamífers marins (balenes, dofins, foques, etc.), els grans migradors (tonyines, emperadors...) i altres peixos grans com el peix lluna (Mola mola). Les poblacions de totes aquestes espècies, per raons diferents però totes relacionades amb la mala gestió dels recursos pesquers, s'han reduït sensiblement i aquest fet pot haver influenciat, amb major o menor grau, l'augment de les meduses.

Què són les meduses? Quines espècies podem trobar habitualment a Menorca?
Les meduses pertanyen al grup dels cnidaris, que inclou a més de les meduses, organismes com coralls, ortigues, gorgònies, etc. Els cnidaris es caracteritzen per la presència de cèl·lules urticants anomenades cnidòcists, que empren tant per caçar com per defendre's. Compten amb una fase vital fixa al substrat o fase pòlip i amb una fase pelàgica o fase medusa. Aquest grup amb més de 10.000 espècies descrites, quasi totes elles marines, és molt primitiu. Es tracta d'organismes sense aparell excretor ni respiratori i amb un sistema nerviós molt poc evolucionat, que es redueix a un conjunt de cèl·lules nervioses més o manco connectades entre sí. Estrictament existeixen tres classes de cnidaris, que es classifiquen en funció de la durada del la fase pòlip o medusa. Així, aquells que tota la seva vida es troben en fase pòlip és a dir fixes al fons marí, i no tenen per tant fase medusa, pertanyen a la classe dels antozous (coralls, ortigues, gorgònies, etc.); els que la majoria de la seva vida son pòlips però que poden presentar també fase medusa pertanyen a la classe dels hidrozous; i finalment, els cnidaris en els quals predomina la fase medusa front la fase pòlip pertanyen a la classe dels escifozous. Curiosament Pelagia noctiluca és un cas extrem dins dels escifozous ja que no presenta fase pòlip, sinó que de cada ou en surt un bòrn amb les mateixes característiques que la medusa adulta. A Menorca podem trobar-nos amb meduses tant de la classe dels hidrozous com amb meduses de la classe dels escifozous.

Dintre de les escifomeduses anomenades també meduses vertaderes, ens podem trobar a més de Pelagia noctiluca amb:

Cotylorhiza tuberculata o bòrn encrespat (foto 2): també apareix amb certa freqüència, però mentre Pelagia sol estar present durant tot l'any Cotylorhiza apareix principalment durant l'estiu i la tardor. Aquesta espècie presenta una ombrel·la deprimida de 20 a 30cm de diàmetre, de color castany i dotada de nombrosos tentacles blaus de mida petita. La seva acció urticant és escassa i la seva morfologia recorda a la d'un ou fregit.

Cotylorhiza tuberculata o bòrn encrespat
Foto 2. Cotylorhiza tuberculata o bòrn encrespat

Rhizostoma pulmo o bòrn blau (foto 3): no apareix amb tanta freqüència com les altres dues, però a vegades es pot observar a les costes, principalment a la primavera i a principis d'estiu. La seva ombrel·la és molt convexa, d'entre 20 a 60cm i de color blanquinós amb una vistosa vorera blau - violeta. No presenta tentacles urticants, de manera que no és perillosa per l'home.

Rhizostoma pulmo o bòrn blau
Foto 3. Rhizostoma pulmo o bòrn blau

Les hidromeduses pertanyen a l'ordre dels sifonòfors, també anomenat anthomeduses. A Menorca és estrany observar individus d'aquest ordre a excepció de la varella, Velella velella (més informació sobre aquesta espècie a l’arxiu d'actualitats ambientals), si bé de forma aïllada s'han vist alguns individus de Physophora hydrostatica, Porpita porpita i Chelophyes appendiculata, aquest darrer amb major freqüència.

 

OBSAM
Juny de 2006

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí