OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

L’única població de pinastres de les Balears en perill

La zona afectada per l’incendi succeït el passat 1 d’agost, va afectar aproximadament unes 140 ha, repartides entre les Àrees Naturals d’Especial Interès Me-2 (La Vall) i Me-3 (Dels Alocs a Fornells). Les comunitats afectades per l’incendi van ser bàsicament la marina de bruc, el pinar i l’alzinar, tot i que aquest últim no es va veure tan afectat al tractar-se d’una massa boscosa més densa i tancada. El foc va arribar a terres dels llocs de Binidelfà, Son Abatzer, Santa Elisabet i de la finca pública d’Alfurí de Dalt, pertanyent aquesta darrera al municipi de Ciutadella, mentre que les tres primeres al municipi de Ferreries.

A partir del mapa de Cobertes de Sòl que està realitzant l’OBSAM es pot veure amb més detall com era la zona cremada i com ha afectat a les diferents espècies i/o comunitats vegetals de la zona:

Tipus de Coberta
Hectàrees
Àrea (m2)
Perímetre (m)
Camins rurals
0,0
238,4
252,9
Camps abandonats/Pastures
3,7
3.7015,5
1.819,2
Alzinar
11,3
112.981,4
10.759,5
Pinar
52,0
519.966,0
28.466,4
Bosc mixt d'alzines i pins
3,0
30.035,8
3.576,5
Herbassar natural sec (Carritxeres)
2,1
20.985,0
1.317,5
Marina de bruc
66,0
660.009,4
30.888,4
Ullastrar en regeneració
0,7
7.310,4
829,9
Roquissar amb vegetació
0,7
6.490,0
893,5
TOTAL
139,5
1.395.032,0
78.803,8

Font: OBSAM

 


Mapa incendi es Milocar
Mapa incendi es Milocar foto
Font: Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.

Com ja s’ha comentat més amunt, la comunitat vegetal més afectada per l’incendi ha estat la marina de bruc. Aquesta està formada per plantes arbustives com ara l’aladern, el càrritx, el bruc, l’argelaga i l’arboç. Tot i que s’ha cremat una superfície extensa, aquesta formació no tindrà problemes de recuperació a llarg o mig termini gràcies a què les seves plantes tenen la capacitat de rebrotar a partir de les soques cremades.

Malauradament, els pins mediterranis no tenen la capacitat de rebrot i només es pot crear un nou tapís arbori en cas que hi hagi un banc de llavors suficient al sòl. A l’incendi des Milocar de l’1 d’agost es van cremar unes 52 hectàrees de pinar, la majoria de les quals formades per pi blanc (Pinus halepensis), però també es va veure greument afectada una petita població de pinastre (Pinus pinaster) situada al capdamunt del cim des Milocar. La pèrdua d’aquesta població significa la possible extinció de l’espècie en estat silvestre a Balears, ja que a les altres localitats on es troba, es tracta d’exemplars plantats per repoblament o per jardineria.

El pinastre (Pinus pinaster) és una conífera de la regió mediterrània occidental que creix de forma natural a la Península Ibèrica, Itàlia, Marroc, Argèlia i Tunísia. Generalment viu entre el nivell de la mar i fins a uns 800 metres d’alçada, encara que al Marroc arriba fins als 2000 metres. A Espanya, és el pi que ocupa una major superfície i, a més, és una de les espècies amb la que més s’ha repoblat. Tot i la seva àmplia distribució, la població del nord de Menorca era l’única població natural de les Illes Balears, d’aquí la gravetat de la seva possible desaparició. A més, segons estudis no publicats de Pere Fraga i la Universitat Politècnica de Madrid, la petita població de pinastres de Menorca té més similituds genètiques amb les poblacions de Còrsega i Itàlia que no pas amb els pinastres de la Península Ibèrica. Aquesta característica encara fa més interessant i important la conservació d’aquesta població única, ja que sembla que té un origen diferent a la resta de pinastres d’Espanya.

Pinastre

El pinastre és un arbre perennifoli de mida mitjana (20-35 metres), amb l’escorça vermell-ataronjada, gruixuda i profundament esquerdada. Té les fulles aciculars llargues (10-25 cm) i rígides disposades en parelles. Com la resta de les pinàcies, és un arbre monoic: cada peu produeix flors masculines i femenines. Les flors masculines es troben en grups a l’extrem de les branques, són grogues i produeixen una gran quantitat de pol·len que es dispersa amb el vent. Les flors femenines són violàcies i es troben a l’extrem de les branques més altes. Les pinyes maduren al cap de dos anys de ser fecundades i són llargues i estretes amb escames punxegudes. Els pinyons fan de 8-10 mm i tenen una ala de 20-25 mm que els permet ser dispersats pel vent. Els pinastres produeixen una gran quantitat de resina i, de fet, ha estat una de les espècies més utilitzades per l’extracció industrial de resina.

Abans de l’incendi, la població de pinastres del nord de Menorca estava formada per 2 individus adults i 9 juvenils crescuts de manera natural. També hi havia 120 exemplars que havien estat replantats durant l’hivern de 2005 dins el Pla d’Actuacions de Conservació de Pinus pinaster de la Conselleria de Medi Ambient (en funcionament des de 2003), dels quals han sobreviscut al foc 25 individus. Abans del foc, dins de les feines previstes pel Pla d’Actuacions, ja s’havien recol·lectat llavors per tal de formar un banc de llavors de l’espècie i per tal de crear planters de pinastres en vivers. També s’havia efectuat l’empelt dels dos únics individus adults naturals sobre patrons de pinastres procedents de viver, de manera que es disposa d’una trentena d’individus idèntics als exemplars adults de la població des Milocar.

Pinastres


El Pla d’Actuacions de Conservació del Pinus pinaster preveu actuacions in situ i ex situ per fer front a les conseqüències de l’incendi. Les actuacions in situ proposades inclouran: rec periòdic de la zona per garantir la supervivència dels individus que van resistir a l’incendi, retirada de la fusta cremada, recollida de les pinyes i trasllat al viver de Menut (Mallorca) i col·locació d’un protector metàl·lic als nous plançons per protegir-los dels rosegadors. Les actuacions ex situ es dirigiran a la sembra i manteniment de plançons en viver i a realitzar replantacions a la mateixa zona afectada per l’incendi i a Sant Isidre (Maó).

OBSAM
Setembre de 2006

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí