OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

35 anys de processionària del pi a Menorca

Es coneix com a processionària del pi la larva (eruga) d’una espècie de papallona nocturna anomenada Thaumetopoea pityocampa. El seu nom popular fa referència al fet que sempre es desplaça en grup formant cues o processons. És un insecte defoliador (és a dir, que s’alimenta de fulles) que ataca totes les espècies de pins i cedres i que pot esdevenir plaga i afectar de manera greu els boscos si els atacs són molt intensos o si els arbres són joves o es troben debilitats.

Aquesta espècie té una distribució mediterrània, encara que fa relativament poc temps que és present a les Illes Balears. A Menorca hi va arribar l’any 1970, però no es coneix del cert quina va ser la font d’infestació: la introducció de plantes afectades, o els forts vents que a vegades bufen del sud-oest, que podrien haver traslladat les papallones en el vol fins a les costes de Ciutadella. Aquesta arribada tant recent a les Illes fa que faltin alguns dels paràsits i depredadors naturals de la processionària i per aquest motiu podria arribar a ser un problema greu per als pinars illencs.

Processionària del pi
Processionària del pi. Adult femella (Thaumetopoea pityocampa)
(Foto de Paolo Mazei www.leps.it)

 

Biologia

La processonària del pi és un insecte lepidòpter heteròcer (papallona nocturna) que té forma d’eruga en la fase larvària i que d’adult és una papallona que té ales i que vola de nit. El seu cicle biològic és anual i es divideix en quatre fases: ou, eruga (larva), crisàlide (pupa) i imago (adult o papallona).

Les papallones emergeixen de la crisàlide durant els mesos d’estiu (de mitjan agost a finals de setembre). Tenen una vida molt efímera, només 3 o 4 dies, però tenen temps suficient per aparellar-se i efectuar la posta. La femella pon entre 100 i 200 ous a dues acícules del pi que envolta dins una beina en forma de canó i que recobreix amb unes escates marronoses que treu del final de l’abdomen. Trenta dies més tard, es produeix la desclosa dels ous. Les erugues passen per cinc estadis de desenvolupament entre els quals es produeixen quatre mudes. Les erugues acabades de néixer tenen una longitud de 2,5 mm i arriben a fer entre 25 i 40 mm en el darrer estadi. Després de la segona muda és quan adquireixen la capacitat urticant i el seu aspecte típicament pelut i ataronjat. Les erugues de processionària tenen una vida gregària durant tots els estadis, però és durant el tercer estadi quan construeixen les clàssiques bosses de seda damunt dels arbres a fi de protegir-se del fred durant els mesos de l’hivern. Seguiran teixint la bossa tot l’hivern de nit que és quan surten per alimentar-se de les acícules del pi. Al final de l’hivern, amb l’arribada dels dies més llargs, s’inicien les processons d’enterrament. Les erugues baixen en fila de l’arbre, guiades per una femella, i cerquen un lloc adequat per enterrar-se. Un cop estan sota terra, fabriquen el capoll de seda i entren en fase de crisàlide. Passaran així la resta de l’hivern i la primavera, i a l’estiu emergiran les noves papallones. De vegades, però, l’estat de crisàlide es pot prolongar un temps variable que pot arribar fins a quatre anys en el cas d’unes males condicions climàtiques.

 

Processionària del pi
Processionària del pi. Erugues
(Thaumetopoea pityocampa)
(Foto de Paolo Mazei www.leps.it)

 

Danys i conseqüències

Encara que la processionària pot atacar qualsevol espècie del gènere Pinus, a les Illes ho fan bàsicament sobre el pi blanc, Pinus halepensis, ja que és l’espècie de pi autòctona més abundant. Les erugues són molt voraces i els danys són més greus a mesura que la larva arriba als seus darrers estadis. Malgrat això, les defoliacions no arriben a matar l’arbre a no ser que siguin molt intenses i repetides, però el poden debilitar i provocar una disminució del seu creixement anual. Això pot ser greu sobretot en el cas dels repoblats, ja que impedeixen la formació de masses adultes. D’altra banda, els arbres debilitats per la processionària estan més exposats a l’entrada d’altres insectes perjudicials, com ara els perforadors.

Els pèls urticants de les erugues provoquen reaccions al·lèrgiques en les persones, sobretot als ulls i les mans i per aquest motiu és important eradicar les poblacions de processionària de les zones recreatives o parcs urbans.

 

Processionària del pi
Processionària del pi. Bossa d'hivern
(Thaumetopoea pityocampa)
(Foto de Paolo Mazei www.leps.it)

 

Enemics naturals i mètodes de control

Com qualsevol altre organisme, la processionària del pi té depredadors i paràsits que controlen les seves poblacions de manera natural. Existeixen depredadors dels ous, com ara els llagosts (ortòpters) i cigales (hemípters) i depredadors de les erugues, com ara ocells insectívors com les primaveres (Parus major), el cucut (Cuculus canorus), el puput (Upupa epops), etc. i diverses espècies de formigues (Formica spp.). Els principals depredadors dels imagos són les rates pinyades. A més, durant tot el cicle biològic la processionària pot ser atacada per diversos paràsits del grup dels himenòpters i dels dípters.

Malgrat tot, el creixement de les poblacions de vegades és superior a les possibilitats d’aquest control natural i aleshores es fa recomanable emprendre accions de lluita directa amb diferents mètodes de control:

Control biològic:

Control químic:

Són els sistemes més utilitzats en les actuacions massives per raó d’eficàcia i preu. Els productes s’apliquen mitjançant fumigacions amb avionetes, o bé des de terra mitjançant un canó nebulitzador quan és una actuació més localitzada o pròxima a zones habitades. Actualment s’utilitzen tres tipus de productes:

Cap d’aquests mètodes químics és totalment selectiu contra la processionària del pi i, per tant, la seva aplicació només és recomanable en nivells alts d’afectació de les masses boscoses, ja que pot comportar una mortalitat important d’altres insectes i de fauna que en depengui, com ara les aus insectívores.

 

OBSAM
Febrer de 2006

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí