OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

Maó, un port natural?

És sabut que el port de Maó és una de les badies naturals més grans d'Europa i del Mediterrani i al llarg dels últims segles ha significat un important desenvolupament socioeconòmic per a la ciutat de Maó i l'illa de Menorca. Malauradament, tot aquest progrés ha comportat també una important pèrdua de biodiversitat. En aquest escrit es fa un repàs d'alguns dels valors naturals que s'han anat perdent dins les aigües del port, per posar de manifest la fragilitat ecològica d'aquests sistemes naturals i de les conseqüències que tenen al llarg dels anys determinades actuacions de modificació de les condicions originals dels ports.

 

El creixement i les activitats socioeconòmiques del port de Maó

El port de Maó, amb quasi 5 quilòmetres de llargada i una excepcional localització al mig del Mediterrani Occidental, s'ha convertit al llarg de segles en un port d'extraordinària importància comercial i turística. Aquest fet ha permès que les poblacions de Maó i es Castell, situades a la seva ribera sud, hagin anat creixent econòmicament i físicament. A més, les cales de la ribera nord s’han anat urbanitzant al llarg del segle XX, amb l’aparició de nuclis com Cala Rata i Cala Llonga amb els seus propis embarcadors de menor o major importància. Algunes de les activitats socioeconòmiques que es desenvolupen actualment són: l’activitat portuària, la descàrrega de combustible, la central elèctrica de GESA, el cultiu de marisc i diverses activitats nàutiques de lleure. No obstant, tot aquest desenvolupament demogràfic, urbanístic i econòmic ha comportat una important degradació de la qualitat de l’aigua i de la biodiversitat marina del port.


Vista aèria d’un tram de la ribera nord del port de Maó.
(Fotografia: Guia de Playas del Ministerio de Medio Ambiente)

 

Contaminants que afecten la biodiversitat marina

Com a conseqüència del creixement i de totes les activitats esmentades, des de temps enrera, estan arribant al port quantitats notables de contaminants, d’entre els quals destaquen aigües residuals de diferent origen, hidrocarburs, metalls pesants i productes químics diversos, com alguns components que es troben a les pintures anti-fouling utilitzades en els cascs de les embarcacions. S’ha demostrat en diferents estudis científics que aquests contaminants, o la combinació d’alguns d’ells poden retardar o interferir en algunes fases de creixement de plantes i animals marins. D’altra banda, la construcció de noves infraestructures comporta, a més de la destrucció directa del fons marí, un gran moviment de sediments i partícules que queden suspeses entre aigües. Aquest fenomen s’agreuja amb el pas de grans vaixells que re-suspenen aquest sediment amb el moviment de les seves hèlixs. El conjunt comporta una gran pèrdua de transparència, la qual cosa impossibilita la vida de gran part d’organismes, sobretot de Posidonia oceanica per la falta de llum.

A principis del segle XX, l’eminent botànic i algòleg maonès J.J. Rodríguez Femenías va descriure la presència de 5 espècies diferents d’algues brunes del grup de les Cystoseira al litoral del port; aquestes són espècies extremadament sensibles a la contaminació i s’utilitzen com a indicadores de la qualitat de l’aigua en la nova Directiva Marc de la Unió Europea, en fase d’implementació. Actualment, tres d’aquestes espècies han desaparegut completament del port i la presència de les altres dues queda totalment restringida a la zona de la bocana. S’ha de dir que algunes d’aquestes espècies avui dia només es troben al port de Fornells i a pocs més ports de tota la Mediterrània.

 


Cystoseira stricta
, una de les espècies encara presents a la bocana del port

D’altra banda, se sap que als anys vuitanta les praderies de posidònia s'estenien per la cala de Sant Jordi i cala Teulera arribant a entapissar tot el fons. En una prospecció de 2004, els tècnics de l'OBSAM van poder comprovar que en aquestes cales la posidònia pràcticament havia desaparegut i que només s'observaven unes poques mates a escassa fondària (manco de 4 m). Avui en dia, per trobar les primeres taques continues de posidònia s’ha de sortir fins a la bocana, on a banda i banda, i només fins als 10 m de fondària (normalment arriba a més de 30 m), es poden trobar praderies de posidònia de baixa densitat i amb un estat de conservació regular.

(Vegeu l'indicador de l’OBSAM Seguiment biològic de les praderies de posidònia. Dades 2007

També es sabut que durant els darrers 30 anys el port ha viscut diversos episodis de contaminació per aigües residuals. Aquest fet ha quedat registrat, per exemple, a les analítiques d'aigües de bany que la Conselleria de Sanitat del Govern Balear realitza cada estiu a Cala Pedrera (Es Castell). Aquesta platja és l’única de Menorca on en els últims anys s’ha arribat a prohibir circumstancialment el bany.

(Vegeu l'indicador de l’OBSAM Coliforms totals)

 

Les comunitats actuals del port de Maó

Durant la primavera del 2005, a través d’un projecte realitzat per l’OBSAM en conveni amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), es va fer una descripció de les comunitats de vorera del port. Es va detectar un gradient des de la colàrsega fins a la bocana d’organismes més resistents a la contaminació cap a organismes més sensibles. A la part més interna es van trobar únicament briozous, uns animals que viuen aferrats a la roca i són típics d’ambients portuaris. A l’alçada de l’Illa Pinto ja apareixen unes algues capaces de suportar un cert grau de contaminació, són algues vermelles com la Corallina elongata. Una mica abans de Cala Rata a la ribera nord i just després de Cala Figuera a la ribera sud apareixen les primeres comunitats d’algues fotòfiles (Padina pavonia, Halopteris scoparia, etc.), visibles a la vorera de qualsevol platja. A Cala Partió i a Cala Teulera apareixen les primeres plantes marines. Es tracta de petites praderies d’algueró (Cymodocea nodosa i Zostera noltii) que, tot i no ser tan sensibles com la més coneguda posidònia, necessiten d’un mínim de qualitat ambiental per poder-se desenvolupar. Del final de Cala Teulera cap a fora es comencen a trobar algunes taques de Posidonia oceanica i algues brunes del gènere Cystoseira que, com ja s’ha comentat abans, són molt sensibles a la contaminació.

 


Esquema de les comunitats litorals actuals del port de Maó i relació amb la contaminació.

amplia la imatge

 

Qualsevol actuació damunt un port natural té conseqüències ecològiques negatives

Es pot concloure, llavors, que qualsevol actuació damunt un port natural tindrà unes conseqüències ecològiques més o manco greus, a curt o a llarg termini, i que sempre s'ha de cercar l'equilibri entre el desenvolupament socioeconòmic realment necessari i la conservació del patrimoni natural.

Després del camí seguit pel port de Maó i tants altres ports de Balears i la Península, a Menorca encara queden els ports de Fornells, Addaia i Sanitja amb hàbitats i espècies que han esdevingut únics en el Mediterrani Occidental. Però, ...es repetirà en el futur la mateixa història?

 

OBSAM
Gener de 2007

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí