OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

La posidònia i els ports; una relació impossible?

Els herbassars de la fanerògama marina Posidonia oceanica situats o propers als principals ports menorquins han sofert una important degradació. Aquest és el cas del port de Fornells, Ciutadella, i com ja s’havia fet menció anteriorment, el port de Maó (vegeu l'actualitat ambiental de gener de 2007). Dita degradació es manifesta en una pèrdua de densitat de feixos (part llenyosa de la planta d’on neixen les fulles i les flors) per metre quadrat, en una minva de la cobertura del fons marí, i en un retrocés del seu límit inferior (profunditat màxima on pot arribar a desenvolupar-se la planta). Arran de les campanyes de seguiment del medi marí de Menorca, iniciades l'any 2001, i portades a terme des de l’OBSAM amb la col·laboració de la Direcció General de Pesca de les Illes Balears i amb la de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular, s’ha constatat en aquests ports una pèrdua considerable de la qualitat ecològica dels fons ocupats per aquesta planta marina considerada hàbitat prioritari a conservar dins el territori de la UE (Directiva Hàbitat UE, 92/42 CEE del 21/05/1992), i espècie estrictament protegida per la Convenció de Berna.

Quines són les causes de la degradació dels herbassars en aquests ports? Encara que la causa d’aquesta degradació, en ambdós casos, és l’increment de la terbolesa de l’aigua de mar, l’origen d’aquesta respon a dos fets distints.

1. El port de Ciutadella (Sa Farola): les tasques de construcció del dic de Ciutadella han ocasionat, a banda de la destrucció física d’una important zona de posidònia, la generació i suspensió de sediments fins que impossibiliten la penetració de suficient llum per afavorir l’existència d’un herbassar ben desenvolupat. S’ha observat que part d’aquests sediments s’han dipositat a sobre de l’herbassar enterrant-lo sota una capa notable de fang. Igualment, s’observa un desmesurat creixement d’organismes epífits, donant com a resultat un aspecte degradat.

Herbassar de posidònia al límit inferior davant de Sa Farola (Ciutadella)

Fig. 1: Detall de dos límits inferiors, un en mal estat (a) i un altre en bon estat (b): a) Herbassar de posidònia al límit inferior davant de Sa Farola (Ciutadella) a 29 m de profunditat. A la part superior de la imatge es pot observar en detall el recobriment de les fulles de posidònia de sediment i d’organísmes epífits. b) Herbassar de posidònia al límit inferior davant de la platja de Son Bou a 30,4 m de profunditat. En aquest cas, s’observa com l’herbassar ha guanyat terreny (barra amb boia del 2009 i barra sense boia del 2004, difuminada al mig del prat)

Herbassar de posidònia al límit inferior davant de la platja de Son Bou

2. La badia de Fornells: en aquest cas, l’augment de la terbolesa de l’aigua està causada pel fondeig lliure que s’ha donat i es dóna dins la badia de Fornells. El fet que aquesta sigui un indret arredossat, amb un paisatge atractiu, i amb certs serveis, fa que s’hi concentri un nombre elevat d’embarcacions en l’època estival. Així, s’havien arribat a comptabilitzar al voltant de 200 vaixells ancorats abans que l’any 2007 Ports de Balears instal·lés 75 boies de fondeig. Per l’acció mecànica de l’àncora es calcula que el fondeig lliure provoca, de mitjana, un solc d’uns 2,2 m de llarg per 0,3 m d’amplada. A més, en tota l’operació de fondeig d’un sol vaixell una mitjana de 34 feixos són arrabassats o desenterrats, representant una pèrdua d’uns 50 feixos per metre quadrat. Al llarg de tota la temporada estiuenca seran molts els vaixells que hauran passat la nit fondejats a Fornells, multiplicant, és clar, els danys sobre l’herbassar de posidònia. Així, per l’efecte dels ancoratges part del fons marí queda desproveït de vegetació. Els corrents que es formen dins la badia de Fornells mobilitzen els fins sediments del fons, ara lliures, incrementant la terbolesa de l’aigua. Doncs, amb els anys l’herbassar ha deixat de ser esponerós, amb una important pèrdua de la densitat de feixos (Fig. 2a i 2 b), alhora que s’ha incrementat la seva fragmentació. A banda d’això, s’ha observat com el seu límit inferior ha anat retrocedint (Fig. 3).

Evolució del número màxim de feixos/m² a diferents fondàries de la badia de Fornells

Diferència de la densitat màxima de feixos/m² en percentatge a les diferents profunditats de l’estació de la badia de Fornells en els intervals de temps on s’han obtingut dades (2004-2007, 2007-2008, 2008-2009).

Fig. 2: a) Evolució del número màxim de feixos/m² a diferents fondàries de la badia de Fornells. Tant en el límit superior (a uns 8,5 m de profunditat) com en el punt central (al voltant dels 15 m), s’observa un descens de la densitat de feixos al llarg del període 2004-2009. Per contra, la tendència de la densitat del límit inferior (a uns 15 m, imatge a la Fig. 2) no presenta grans canvis, però si que s’ha donat un retrocés de 2,5 m del seu límit físic. b) Diferència de la densitat màxima de feixos/m² en percentatge a les diferents profunditats de l’estació de la badia de Fornells en els intervals de temps on s’han obtingut dades (2004-2007, 2007-2008, 2008-2009).

Límit inferior de l’herbassar de la badia de Fornells

Fig. 3: Límit inferior de l’herbassar de la badia de Fornells situat a uns 15 m de profunditat. A la fotografia s’observa la barra que marcava el límit de l’any 2004 i la barra amb boia marca el nou límit trobat al 2009. El retrocés que s’ha donat en aquests 5 anys ha estat de 2,5 m.

A partir d'aquí es poden plantejar diferents interrogants: és reversible la situació?, la conservació dels ecosistemes marins i l'existència d’infrastructures portuàries o zones de fondeig són dues coses antagòniques?

Pel que fa a la reversibilitat de la situació en el cas de la badia de Ciutadella, poden afirmar que la degradació de l’herbassar és irreversible. L’existència d’un port (dic) implica poca circulació de les aigües, que juntament amb les maniobres d’atracament i desatracament de grans vaixells que remouen els sediments del fons i algun vessament ocasional de combustible i/o olis, faran que la transparència de les aigües sigui baixa. A més, aquest tipus de construccions tendeixen a modificar la circulació dels corrents marins. Aquesta modificació redistribueix el sediments del fons provocant episodis d’enterrament o desenterrament dels rizomes (branques) donant lloc a la destrucció dels herbassars. Tot i això, no vol dir que desaparegui tot l’herbassar però s’haurà de veure la resposta d’aquesta planta marina a les noves condicions ambientals.

A Fornells la situació no és crítica. Un pas important ha estat la instal·lació de punts de fondeig fixes, evitant així haver de llençar l’àncora. Ara bé, és primordial seleccionar el tipus de fondeig en relació al tipus de fons (posidònia, fang, arena, o roca). Per tant, la situació de Fornells és reversible sempre i quant es col·loquin més punts de fondeig fixes i es prohibeixi el fondeig lliure. En efecte, i paral·lelament a això, seria desitjable calcular la capacitat de càrrega de la badia, d’acord a evitar la massificació de vaixells. L’herbassar podria recolonitzar, doncs, els espais degradats per l’efecte de les àncores, al manco aquells de petites dimensions, gràcies al creixement i a la ramificació dels rizomes tot i el lent creixement d’alguns centímetres l’any.

Un altre aspecte a considerar en relació a la badia de Fornells és la seva catalogació com a zona LIC (Lloc d’Interès Comunitari) per la Unió Europea (92/43/CEE) i la proposta inicial de Parc Natural. Aquí doncs, caldrà harmonitzar els usos portuaris amb la conservació de la biodiversitat, minimitzant els impactes produïts arrel de l’activitat nàutica recreativa (zona d’amarrament i fondeig, zona d’avarada, i zona de combustible).

Per acabar, recordar el projecte POSIMED (“Conservació de les praderies de Posidonia oceanica en el Mediterrani espanyol. Integració de xarxes de control i voluntariat”), finançat per la Fundació Biodiversitat, on hi col·laboren l’OBSAM i la Direcció General de Pesca de les Illes Balears.

 

OBSAM
octubre 2009

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí