OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

Des de fa unes setmanes, i coincidint amb l’inici de la temporada turística, diverses veus han posat de manifest la necessitat de regenerar artificialment algunes platges del litoral menorquí.

Exemple d’una regeneració artificial de platges
Exemple d’una regeneració artificial de platges

La regeneració artificial de platges consisteix en aportar sediment arenós del fons marí, de canteres o de sistemes dunars per a augmentar la superfície útil de platja principalment per a usos recreatius.

El cost econòmic de les regeneracions s’ha calculat en uns 6 milions d’euros per quilòmetre lineal de platja, és a dir, cada metre lineal regenerat té un cost d’uns 6.000 euros, segons Greenpeace. Un altre tret característic de la regeneració artificial de platges és la poca durabilitat en el temps. Al tractar-se d’arena dipositada de forma artificial, no fixada a la platja, molt sovint amb el primer temporal després de la regeneració l’arena marxa de la platja. A més, les platges regenerades requereixen un manteniment gairebé constant i moltes vegades l’arena pateix processos químics que la desnaturalitzen (per exemple fan servir sosa càustica per a blanquejar-la).

A més dels elevats costos econòmics que suposen les regeneracions artificials, els impactes ambientals són importants, sobretot en el cas d’extreure l’arena del fons marí. Amb aquesta pràctica es destrueixen per complet els hàbitats naturals submergits, principalment les praderies de Posidonia oceanica i tota la vida que depèn d’elles. Aquest impacte és encara més important en el cas menorquí, donat que aquestes praderies representen la principal font d’arena de les platges. Altres impactes són l’erosió del fons marí, l’augment de la terbolesa de l’aigua i el canvi en la sedimentologia i la configuració natural de la costa. Així poc a poc, es desnaturalitza la platja emergida però també la platja submergida, creant un litoral cada vegada més artificial en la part terrestre i sense vida en la part submergida.

Praderia de Posidonia oceanica impactada
Praderia de Posidonia oceanica impactada

En alguns indrets de la costa espanyola, sobretot en la vessant mediterrània, la regeneració artificial de platges és una pràctica freqüent, a causa dels greus problemes de regressió que pateixen les platges. La regressió significa una pèrdua significativa i constant d’arena a causa de la disminució en l’aportació de sediment provocada per diverses accions humanes com l’artificialització de la primera línia de costa, la construcció de ports esportius, la construcció de pantans, l’artificialització de rieres, la implantació d’infrastructures (autopistes, vies de tren, passeigs marítims, ...) en el lloc on haurien d’haver sistemes dunars que avui en dia són inexistents.

Maresme
Exemple de regressió de platja a la comarca del Maresme (Catalunya). Es pot observar com la presència del port esportiu impedeix l’aportació d’arena en la platja situada al sud del port.

Això provoca que s’hagi d’actuar aportant sediment artificialment ja que les fonts naturals d’aportació de sediment han estat gairebé destruïdes.

En el cas de Menorca, cap de les seves platges pateix regressió i la falta puntual d’arena en algunes d’elles es deu a un procés del tot natural i reversible, és a dir, l’arena ha estat arrossegada de la platja emergida i s’ha dipositat en el que s’anomena la platja submergida, en barres d’arena situades a poc metres de la línia de costa. És qüestió de temps i serà de forma natural, que aquesta arena torni de nou a la platja emergida.

Caixes d'arena

OBSAM
maig 2009

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí