OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

L’OBSAM ha elaborat la cartografia de la vegetació de ribera i la valoració de l’estat ecològic de deu torrents menorquins. Aquesta valoració s’ha dut a terme mitjançant l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), una eina desenvolupada i implementada a Catalunya, que classifica l’estat del bosc de ribera en 5 categories: dolent, deficient, mediocre, bo i molt bo. L’estudi posa de manifest la degradació que pateixen els ecosistemes riparis doncs, dels 10 torrents estudiats, 1 es troba en estat dolent, 5 en estat deficient, 3 en estat mediocre i només 1 en estat bo.

Cal tenir present que una gestió sostenible dels recursos hídrics no pot oblidar els torrents i la vida de les seves lleres, per tant, es fa imprescindible protegir i recuperar el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes de gran valor biològic, paisatgístic i social.

QBR per trams dels torrents estudiats a la primera fase de l’estudi (2009)

QBR per trams dels torrents estudiats a la primera fase de l’estudi (2009) amplia-ho

Històricament els torrents i rius han estat considerats simples conduccions des de les fonts fins a la mar, dels quals podem extreure l’aigua neta que hem de menester i tornar-la al torrent un cop emprada com a aigua residual de molt baixa qualitat. Però els torrents són molt més que simples conductes i tenen, juntament amb la seva vegetació associada, una funció ecològica fonamental. La vegetació de ribera retarda la formació d’avingudes, disminueix la velocitat de les aigües afavorint la recàrrega dels aqüífers i contribueix a augmentar l’estabilitat de les lleres disminuint el risc d’erosió. A més, te una funció primordial com a corredor biològic i com a refugi de fauna tant terrestre com aquàtica. En definitiva, la vegetació de ribera te un paper importantíssim en el manteniment del bon estat ecològic de les aigües.

Torrent amb vegetació de ribera ben conservada

Torrent amb vegetació de ribera ben conservada

Els torrents a Menorca, han patit des d’antic una gran modificació perquè la irrupció de l’agricultura va alterar de manera radical la morfologia de les ribes. Per una banda, els conreus s’estenen fins al mateix llit del torrent, la qual cosa elimina totalment la vegetació de ribera que es substitueix per camps de conreu. Aquesta eliminació total provoca diferents impactes entre ells la reducció de la qualitat de les aigües per la pèrdua de la funció de filtre de les aigües d’escorrentia que tenia la vegetació. El fet de ser terrenys ocupats per conreus fa que aquestes aigües d’escorrentia vinguin, normalment, carregades de nutrients procedents d’adobs i fitosanitaris que van a parar als torrents.

A més aquesta vegetació evita l’erosió del sòl i fa ombra al llit, limitant la fotosíntesis i, en conseqüència, evitant l’eutrofització. S’ha de remarcar també la pèrdua d’hàbitat que suposa l’eliminació d’aquesta coberta vegetal, que dóna refugi i aliment a gran varietat d’espècies.

Conreus que s’estenen fins al llit del torrent

Conreus que s’estenen fins al llit del torrent

D’altra banda aquesta ocupació del sòl per l’agricultura fins a les ribes suposa una modificació del llit del torrent per evitar la inundació dels conreus durant episodis de fortes pluges. S’ha sobreexcavat, ampliat i rectificat el llit que ha acabat tenint una morfologia geomètrica, essent més profund i amb marges rectilinis. Encara més, aquests marges s’han canalitzat amb paret seca.

Torrent canalitzat amb paret seca i que ha sofert neteja mecànica.

Torrent canalitzat amb paret seca i que ha sofert neteja mecànica.

Ja més modernament, les neteges mecàniques amb maquinària pesada, han contribuït a l’eliminació total de la vegetació de ribera i a la sobreexcavació i modificació del llit. Aquests dragats del fons provoquen un augment de l’erosió i una inestabilitat de les lleres del torrent a més de suposar la destrucció de l’hàbitat de molts macroinvertebrats. La incisió del llit provoca que només existeixi vegetació de ribera ben bé als marges perquè la disponibilitat d’aigua queda a uns nivells topogràfics molt per sota de la superfície adjacent.

Un altre problema greu que pateix la vegetació de ribera dels torrents menorquins és la presència de plantes invasores. La canya (Arundo donax) és una de les espècies invasores més agressives dels ecosistemes riparis. Es considera que pot transformar fins a tal punt els hàbitats que colonitza que impossibilita definitivament el desenvolupament de les comunitats autòctones. Es tracta de la segona espècie en abundància desprès de l’esbarzer en els torrents estudiats.

Comunitats de Arundo donax (canyar). Espècie invasora molt agressiva.

Comunitats de Arundo donax (canyar). Espècie invasora molt agressiva.

Altres impactes detectats als torrents menorquins son les canalitzacions amb formigó a zones urbanes, la construcció de preses per a emmagatzemar aigua per als regadius, l’extracció directa d’aigua, la presència de deixalles i els abocaments d’aigües provinents de les depuradores.

Canalització del torrent arribant a zona urbana

Canalització del torrent arribant a zona urbana

Observant la composició florística i les comunitats vegetals que conformen la vegetació ripària, veiem que la comunitat d’esbarzer és la més abundant amb diferència. Aquesta abundància de bardisses juntament amb la important presència d’espècies invasores mostra la degradació a la que es troba sotmesa la vegetació de ribera dels torrents menorquins.

Vegetació als torrents de Menorca

Hem de recordar que la Directiva Marc de l’Aigua obliga als estats membres a assolir un bon estat ecològic de les aigües abans de l’any 2015, i el bon estat dels ecosistemes de ribera és imprescindible per a assolir aquests objectius.

OBSAM
gener 2010

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí