OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Arxiu d'actualitats ambientals

2017

El catxalot a la Mediterrània, una cultura amenaçada

Jornada d’economia social: cap a la delimitació conceptual i el coneixement de la seva incidència a Menorca

Jornada tècnica socioeducativa de Menorca

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2015)

2016

Desfent i fent preguntes. Cap a una millor comprensió de la realitat social de Menorca

Cap a la comprensió del fenomen de l’exclusió residencial a Menorca

Inventari de las poblacions del vermètid mediterrani Dendropoma lebeche a les costes de Balears

10 anys de prospecció ambiental a Menorca

Diries que cada vegada som més gent a Menorca?

20 anys d'una il·lusió

VIII Jornades d'etnobotànica en llengua catalana

Un nou format per al butlletí de conjuntura econòmica

2015

Menorca Marxa pel Clima el 29 de novembre. De casa a París

Per què un butlletí de conjuntura econòmica?

Rècord de mitjana mensual de persones a l’agost

Setmana de la Geodiversitat a la Reserva de Biosfera de Menorca

Entrega del projecte d'investigació de l'IME «Processat de carboni a les basses temporals de Menorca»

La gestió a llarg termini dels arbres urbans des del punt de vista de la sostenibilitat. El cas pràctic del port de Maó

2014

Manual d'interpretació d'hàbitats de Menorca

Simpòsium Experiències de Restauració d'Hàbitats i Conservació de la Biodiversitat

Quines serien les pèrdues de benestar derivades d'un vessament de petroli que afectés les platges de Menorca?

Cap a una gestió sostenible de l'aigua a la Reserva de Biosfera de Menorca

Prospeccions petrolieres al mar Balear

Sistema d'Indicadors del Pla Territorial Insular (informe 2012)

2013

Un decàleg per a la Reserva de Biosfera de Menorca en els seus 20 anys

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca

Reserva de Biosfera de Menorca: 20 anys

Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori

Actes en commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

Vessament de fangs contaminant davant la costa menorquina: el principi de precaució

L'Herbari General de Menorca es dóna a conéixer al món

2012

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

Projecte ASANT «Anàlisi socioambiental dels nuclis turístics de l’illa de Menorca»

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (II)

Premi de Ciències Ambientals pel projecte de final de carrera «Anàlisi del metabolisme ambiental de nuclis turístics litorals: el cas de Menorca»

Quant de peix hi ha a Menorca?

Diàlegs davall s'aigua

Episodi meteorològic extraordinari a Menorca

La pressió humana diària del 2011 supera els màxims històrics tot i el marc internacional de crisi econòmica

Informe 2010 del Sistema d’Indicadors del PTI: estadístiques d’una dècada

2011

Considera que hi ha molta gent en aquesta platja?

Visita a l’IME d’un grup d’estudiants suecs del vaixell-escola Gunilla

Una temporada alta amb més persones que al 2010

Nou Mapa d'hàbitats forestals de Menorca

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2011 a l’OBSAM

El mes d’agost del 2010 hi va haver unes 8.000 persones més per dia que l’agost del 2009

Participació al Workshop “Indicators of sustainable tourism: scope and limitations in islands” de la Universitat de Còrsega

2010

Jornades sobre els 15 anys de la reserva de biosfera de Menorca

El port de Maó es converteix en un gran laboratori d’experimentació

Xerrada de l'OBSAM

Petits canvis en el panorama energètic de Menorca

El aumento del uso de veneno vuelve a hacer peligrar la supervivencia del milano real

Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida?

2009

L’OBSAM rep el Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic 2009

La posidònia i els ports; una relació impossible?

POSIMED: una xarxa de xarxes de seguiment de la posidònia

Campanya de voluntariat ambiental 2009 a l'OBSAM

Regeneració de platges o (re)generació d’impactes?

2008

L’OBSAM participa activament a les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

2007

Maó, un port natural?

L’eruga de l’alzina, una vella coneguda

2006

L’única població de pinastres de les Balears en perill

L’alga invasora Caulerpa racemosa arriba a Menorca

Nedar entre bòrns

Nivells d’afectació i tractaments contra la processionària del pi realitzats a Menorca durant el període 2003-2006

35 anys de processionària del pi a Menorca

2005

Menorca i Espanya lluny de complir el protocol de Kioto

Un cranc americà als torrents de Menorca

2004

Bon estat de conservació de les praderies de posidònia del litoral menorquí

Indicador de pressió humana diària de Menorca fins l'agost de 2004

Les 3 caixes d'arena

Arribada de dofins morts a les platges

Indicador de pressió humana diària de Menorca per l'any 2003

2003

La pressió automobilística a Menorca

2002

L'avanç del Pla Territorial

"Ha sortit varella"

Actualitat ambiental

Rècord de persones sobre Menorca el passat mes d’agost

L’indicador de pressió humana diària que calcula l’OBSAM ha traspassat per primera vegada el llindar de les 200 mil persones damunt l’illa.

L’11 d’agost del 2012, l’indicador de Pressió Humana Diària (PHD) de l’OBSAM va assolir 201.660 persones, superant en més de 4.800 persones la punta màxima del 2011 i establint-se així un nou màxim històric de la sèrie.

L’indicador de Pressió Humana Diària (PHD) mesura el nombre de persones que hi ha damunt l’illa a partir del saldo de persones que entren i surten diàriament pels ports i l’aeroport de l’illa. Detalla de manera molt precisa les fluctuacions poblacionals, tant les generades pel turisme, com les provocades pels desplaçaments dels propis residents. Presentem aquí la sèrie actualitzada dels darrers anys fins a final de setembre del 2012. Com es veu, cada any suposa un nou cicle de població flotant molt regular, sobre una base de població permanent també molt regular. A la corba hi destaquen tres puntes: la Setmana Santa, les festes de Sant Joan i el màxim de la temporada alta, enmig del mes d’agost.

 

Gràfic 1. Pressió Humana Diària 2006-set2012

Pressió Humana Diària 2006-set2012
Font i elaboració: OBSAM.

Caldrà esperar a tancar l’any per avaluar adequadament l’evolució de la temporada, però a aquestes altures de les dades disponibles ja se’n poden treure algunes conclusions interessants.

La taula 1, a continuació, trasllada en nombres absoluts i mitjanes l’evolució dels últims 7 anys.

 

Taula 1. Pressió Humana Diària. Unitats: persones.

PRESSIÓ HUMANA DIÀRIA
 
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Màxim anual
12 agost
187.025
11 agost
191.421
11 agost
187.740
11 agost
181.915
10 agost
190.850
10 agost
196.204
11 agost
201.660
24 Juny
141.689
148.297
144.804
138.794
146.116
154.234
152.459
Mitjana gener
63.598
71.743
74.619
75.062
79.430
76.461
80.806
Mitjana agost
175.686
180.009
175.479
171.937
179.851
185.600
189.635

Font i elaboració: OBSAM.

Nota: Les dades del 2012 són provisionals. Mentre no es disposi del creixement natural del 2011 s’utilitza una estimació. Tanmateix, la seva magnitud relativa té molt poca transcendència en la sèrie.

 

Gràfic 2. Pressió Humana Diària 2009-set2012

Pressió Humana Diària 2009-set2012
Font i elaboració: OBSAM.

Amb una simple mirada al gràfic 2 veurem com, en els darrers anys, la sèrie mostra valors cada cop més alts durant el mes de juliol, cosa que es pot interpretar com una millora en l’aprofitament turístic de la temporada alta, perquè això fa disminuir una mica l’habitual diferència entre juliol i agost. L’altra cosa que cal fer notar és que, al llarg de tot l’any 2012, hi ha més persones a l’illa que per als mateixos dies de l’any anterior, i això ja va passar en 2011 (salvant les puntes de Setmana Santa, que no permeten aquesta comparació interanual). De mitjana, la diferència es situa per damunt les 4.000 persones de més durant el 2012 que per 2011. És a dir que el màxim esmentat del mes d’agost no vindria tant determinat per l’afluència de visitants durant la temporada turística sinó també perquè aquest desembarcament estival de gent es realitza sobre una població permanent que ha crescut manifestament. Aquest fenomen, que en anys de crisi pot resultar sorprenent, requereix emmarcar-lo en una reflexió general sobre quines coses detecta aquest indicador de la PHD.

L’indicador no és capaç de diferenciar entre immigrants i residents i tampoc entre aquests i estiuejants o turistes. Estableix quanta gent hi ha damunt l’illa a partir dels moviments d’entrades i sortides de totes les persones de totes les categories anteriors. Però és evident que l’augment de la població permanent no prové d’un fenomen immigratori, que detectarien per altres vies, si aquest fos el cas.

La hipòtesi que avancem, pendent de revisió, és que els residents deuen haver disminuït les seves estades fora de l’illa i/o les durades d’aquestes (degut a una menor disponibilitat pel lleure o l’estudi, o per falta d’oportunitats de treball, segons els casos). Aquestes sortides de contingents de residents durant la temporada baixa, típiques de les economies molt estacionals, com la menorquina, són un dels factors que diferencien el concepte de població permanent (la que queda per sota de la població flotant) de població resident (la registrada als padrons).

La situació de crisi econòmica, per tant, afectaria una part de les famílies residents que solien passar, en conjunt, més temps fora de Menorca anys enrere i que ara, per falta de mitjans o d’oportunitats, es quedarien en major proporció a engreixar la població permanent.

A la vegada, la població flotant, formada també per tot tipus de persones (visitants, immigrants, residents...) però que ve forçosament determinada per les onades del turisme, també ha crescut una mica en aquests darrers anys, és a dir que la crisi econòmica europea no ha afectat al seu volum en termes quantitatius, i més aviat demostra bona salut.

D’aquí no podem inferir, tanmateix, que la demanda dels turistes en termes econòmics segueixi la mateixa tendència positiva. Hem de recordar que aquesta variable tan important per la conformació de la renda menorquina depèn de moltes més coses que la simple arribada del turista. Coses com el pes del “tot inclòs”, una oferta complementària creixent, o el model de mobilitat, etc., són en definitiva algunes de les claus de la qüestió, a més del complex problema de la satisfacció de les expectatives dels visitants. En definitiva, la renda resultant depèn també de la composició qualitativa dels vectors que composen el producte turístic.

Passa igual si mirem l’altra cara de la moneda: la dels costos ambientals del que significa un augment de la pressió humana diària. En termes generals més persones damunt l’illa suposen un increment de l’ús de recursos naturals, una major càrrega i impacte sobre el territori i el medi ambient. Però el resultat final serà molt depenent de la gestió qualitativa que es faci dels serveis ambientals que Menorca procura a les persones, de les formes d’absorció dels impactes i de les estratègies de conservació dels equilibris naturals.

És en aquest sentit, de tenir en compte les dues cares de la moneda, que apareix la necessitat d’una estratègia competitiva de Menorca que aposti per un turisme de qualitat ambiental, com s’ha dit abundantment.

Els efectes de la crisi, com és lògic, no són homogenis i convindria aprofundir en l’anàlisi d’aquestes diferències per comprendre millor què està passant a l’economia menorquina en aquests temps de canvis. Segons la nostra opinió, sembla evident que el producte turístic menorquí és sòlid i que les febleses provenen més aviat d’altres àmbits de l’economia: financers, de la construcció (en necessària reconversió) i de la disminució de la demanda dels residents entre d’altres. Quan puguem analitzar aquestes dades de 2012 a la llum d’altres indicadors de l’OBSAM del mateix any (que començarem a tenir durant el 2013) podrem abordar millor aquests interrogants.

Per a més informació podeu consultar els indicadors bàsics de pressió humana a la web de l’OBSAM. http://www.obsam.cat/indicadors/demografia.php

OBSAM
Novembre de 2012

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí