OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Cartografia

Mapa geològic de Menorca

Descripció

Contingut
Mapa geològic de Menorca

Format
Digital. Arxiu shape d'ArcView. Versió paper a escala 1:25.000

Sistema de representació
Universal Transversa de Mercator (UTM)

Sistema de referència
ED50 (Europen Datum 1950)

Mètode de captura
Digitalització en taula digitalitzadora dels fulls a escala 1:25.000

Escala de treball
1:25.000

Autors
Joan Rosell i David Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona) i Emilio Elízaga (Instituto Tecnológico y Geominero de España).
Digitalització: Sònia Sans i Antoni Fullana (OBSAM)

Procéés del treball
Elaboració del mapa en format digital (ArcView) a partir de digitalitzar sobre taula digitalitzadora els 10 fulls a escala 1:25.000.

Els programes utilitzats han estat:

Després de la digitalització es varen revisar i corregir errors sota la supervisió de l'autor Joan Rosell

Observacions
El "Mapa geològic de Menorca" mostra la distribució dels diferents tipus de roques que afloren a la superfície de la terra i la seva disposició relativa. Aquest mapa és una representació gràfica en dues dimensions que permet conèixer la història geològica d'una regió. A Menorca s'hi poden diferenciar sense dificultat dues grans unitats paisatgístiques que venen determinades per la seva naturalesa geològica. Una línia des del port de Maó fins a Cala Morell separa la unitat de Tramuntana de la del Migjorn. La part sud, al migjorn menorquí, està constituït principalment de marès —de color blancformant una zona plana, inclinada cap el mar i solcada per nombrosos barrancs.

En contrast la part de Tramuntana és un terreny molt heterogeni en quan a materials, de colors rogencs i foscos, amb valls i suaus turons.

 

Informació del mapa

PALEOZOIC O ERA PRIMARIA (600-230 milions d'anys)

Devonià (400-350 m.a.)

Turbidites i turbidites diluïdes. Les turbidites són roques sedimentàries que s'originen per la deposició de materials en suspensió en els corrents marins. Les turbidites devonianes es troben molt plegades amb una sèrie dominant pelítica amb capes de turbidita diluïdes intercalades.

Carbonífer-Devonià (400-270 m.a.)

Basalt i dolerita. El basalt és una roca ígnia volcànica d'elevada densitat i colors negrosos.
Calcàries. Roca sedimentària que conté més d'un 50% de carbonat de calci. Els nivells de calcàries d'aquest període es troben intercalats a les masses de radiolarites, són de color gris amb pàtines blanquinoses.
Debris-flow. Són colades de fang que contenen còdols predominantment calcaris formats per fòssils o fragments d'aquests en els que dominen els coralls. La matriu és de tipus pelític de color negrós.
Pissarres. També anomenada llosella per la seva característica exfoliació en petites lloses. És un roca argilosa i llimosa estratificada de tipus pissarrossa però es correspon a una argil·lita ja que la pissarra estrictament és metamòrfica. A Menorca són de color gris plom o negres i per alteració solen tornar gris ocre o groc ocre.
Quarsoqueratòfid. Roca volcànica amb aparença de marès, de color blanc-grogós. Està formada principalment per quars i plagiòclasis i també pot contenir epidota, saussarita, clorita, carbonats i minerals del grup de les argiles i òxids de ferro.
Radiolarites. Roca sedimentaria de composició silícia i d'origen bioquímic per deposició i acumulació de petits esquelets d'uns microorganismes anomenats “radiolaris”.

Carbonífer (350-270 m.a.)

Turbidites. Formada per una successió de nivells canaliformes intercalats amb altres fonamentalment pelítics. La sèrie es caracteritza per l'existència de capes intercalades de calcàries grises o negroses. Els cossos canaliformes es troben intercalats en facies turbidítiques molt diluïdes amb granulometria de fina a molt fina.

Permià (270-230 m.a.)

Marès i conglomerats. El marès és una roca sedimentària arenosa de composició calcària. El marès és un tipus de calcarenita que a Menorca rep el nom de marès.
Pelites i marès. Conformen dipòsits de desbordament de canals fluvials. Les sèries permianes es caracteritzen per la presència de cossos canalitzats de marès de gra mitjà intercalats en sediments pelítics.

 

MESOZOIC O ERA SECUNDÀRIA (230-70 milions d'anys)

Triàsic (230-180 m.a.)

Margues. Són calcàries o dolomies que contenen entre un 35 i un 65% de minerals argilosos i un percentatge important de carbonat de calci, és una roca sedimentària intermèdia entre química i terrígena.
Margues evaporites reconegudes puntualment i en sondejos
Calcàries i calcàries laminades. Les calcàries de gra fi són les més representatives del Triàsic mitjà. S'originaren per consolidació de fangs molt fins, de granulometria de tamany llim (entre 62'5 i 4 micres) i argila (inferior a 4 micres), amb una base de carbonat de calci. Són de color gris plom i també s'anomenen “micrites”, quan la seva superfície s'altera pren un color groguenc.
Marès i conglomerats. Estan constituits per petits macs —còdols rodats—, la gran majoria d'aquests de quars blanc, que es troben organitzats segons una estructura interna determinada. La matriu és arenosa i vermellosa i el ciment és de tipus carbonàtic.
Pelites, limonites. Les pelites són un tipus de roca sedimentària detrítica composta principalment de partícules de mida arena. La limonita és un mineral format per hidròxid de ferro que es presenta arreu de l'illa formant fines pel·lícules superficials a les calcàries i gresos.

Juràssic (180-130 m.a.)

Dolomies, margues i calcàries. Les dolomies són roques sedimentaries carbonatades aparentment molt semblants a les calcàries, però en lloc de estar compostes principalment per carbonat de calci hi predomina el carbonat de magnesi. Les margues ocupen una reduïda extensió a Menorca, en el Juràssic hi trobem una intercalació de margues grises que per alteració prenen un to groguenc.
Les calcàries, en aquest cas, són de color gris fosc i de vegades marronós, tenen un gra molt fi i presenten una estratificació de mitjana a grossa.

Cretaci (130-70 m.a.)

Margues i calcàries. Les calcàries són de gra molt fi i de color gris en les fractures fresques i groguenques o blanquinoses a les superfícies alterades. Tenen un estratificació en bancs grossos a massius. De vegades presenten una gran abundància de restes fòssils.
Intercalades en les calcàries hi ha nivells de margues groguenques, probablement per què estan alterades. Contenen abundants nòduls de limonita que molt probablement corresponen a fòssils alterats.

 

ERA CENOZOICA: TERCIARI (70-1'8 m.a.)

Miocè (25-5 m.a.)

Conglomerats. Els conglomerats miocènics afloren de forma molt localitzada en el límit entre les zones de Tramuntana i Migjorn.
Cos d'escull. Predomini de bioconstruccions. Correspon a calcarenites bioclàstiques amb nivells bioconstruïts per algues i coralls.
Biològicament parlant els esculls són ecosistemes de gran diversitat faunística constituïts fonamentalment per organismes sèssils predominantment colonials que formen masses rígides resistents.
Talús d'escull. Calcarenites. Calcarenites —arenes calcàries consolidades— de la plataforma marina. El talús de l'escull està format per fragments de coralls i altres microorganismes que formen l'escull, envoltats per una matriu de fragments més petits (mil·límetres) dels mateixos components i fang carbonàtic.
Marès. És una roca formada per restes d'organismes marins de petites dimensions —gra d'arena— i grans de quars o fragments d'altres roques. La matriu sol ser llimosa i el ciment de tipus carbonàtic i poc abundant.

 

ERA CENOZOICA: QUATERNARI (1'8 m.a. fins a l'actualitat)

Al·luvial-Col·luvial (actual i subactual). Aquesta formació està composta per diversos materials: arenes, llims, argiles inclús còdols i blocs. Aquests materials es troben dipositats en els fons de valls, barrancs i altres fons topogràfics.
Albufera, fangs llimosos amb gran abundància de matèria orgànica. Es refereix a l'acumulació de materials llimosos, amb argiles i una gran abundància de restes orgàniques que es depositen en un ambient de maresma.
Col·luvions. Sediment constituït per detritus heterogenis, dipositats per l'acció de la gravetat. En aquest cas es corresponen a còdols de dolomies i arenisques que voregen els sediments d'albuferes.
Dunes actuals. Arenes eòliques sense fixar. Són les acumulacions d'arena i partícules —bioclastes— que han estat transportades pel vent des de la platja, encara no estan fixades ni cimentades. Estan formades per calcarenites molt semblants a les del Miocè però més grolleres i més poroses.
Dunes fixes. Arenes semiconsolidades. Són dunes més antigues que les anteriors, més compactes i menys poroses que poden estar fixades per la vegetació.
Dunes fixes. Calcarenites. Dunes d'arena calcària compactada i ja consolidades. Donen lloc a calcarenites —marès. En el mapa es diferencien tres tipus sota la mateixa definició, que corresponen a diferents formacions i antiguitats.
Platja. Arenes. A Menorca només es coneixen platges marines aixecades, que s'originaren pel descens del nivell del mar corresponent a la darrera glaciació. Es van formar per acumulació d'arena —partícules de dimensions entre 2 mm i 62'5 micres— depositada per l'onatge.
Travertins. Són roques que es varen formar en llocs on hi havia fonts o petits llacs d'aigua dolça a partir de les acumulacions de carbonat de calci, que era transportat en dissolució per l'aigua i que precipitava al voltant de restes vegetals.

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí