OBSAM

Cerca al web de l'OBSAM

Cartografia

Cartografia de sòls de Menorca

Descripció

Contingut
Mapa de sòls de Menorca

Format
Digital. Arxiu shape d'ArcView. Versió paper a escala 1:50.000

Sistema de representació
Universal Transversa de Mercator (UTM)

Sistema de referència
ED50 (Europen Datum 1950)

Mètode de captura
Digitalització en taula digitalitzadora dels fulls a escala 1:50.000

Escala de treball
1:100.000

Autors
V. Ramón Vallejo Calzada i Irene Rodríguez Biosca.
Digitalització: Antoni Fullana Coll (OBSAM) i Antoni Roca Martínez (SILME)

Procés del treball
Per aquest estudi es va escollir l'escala 1:100.000 com la més adequada a la resolució desitjada. Basant-se en mapes geològics i topogràfics i fotografies aèries es va procedir a la prospecció i mostreig de camp.

Els resultats s'inclouen en forma de taules a l'apartat d'unitats taxonòmiques (veure memòria).

La sistemàtica escollida en la classificació dels sòls és la FAO-UNESCO (1988), per ser la d'ús comú a aquestes escales i en el nostre àmbit geogràfic, on es compta ja amb el mapa mundial de sòls, el de la CEE i els mapes LUCDEME.

Observacions
El “Mapa de sòls de l'illa de Menorca” s'ha fet a iniciativa de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), per tal de pal·liar la manca d'estudis sobre el tema. Si es té en compte que, a més del seu interès purament científic i cultural, un mapa de sòls és una eina que inclou el coneixement de les característiques físiques i químiques del terreny estudiat, i que juntament amb les dades climàtiques permet decidir l'ús més adient de cada tipus de sòl (tipus de cultius adequats, característiques de la irrigació, conservació de zones especials, urbanització...) es comprendrà la importància que pot assolir per una racionalització de la utilització del sòl, que cada vegada és més necessària.

L'únic treball anterior sobre els sòls de Menorca és el de KLINGE i MELLA (1958), que inclou un mapa a una escala 1:500.000, molt poc detallada, i que segueix els criteris de classificació avui en dia en desús.

 

Informació del mapa

Les unitats taxonòmiques definides en el mapa són:
LEPTOSOLS (LP). La principal característica d'aquests sòls és la seva poca profunditat; el límit pot ser una capa contínua de roca, o materials altament calcaris, o una capa contínua cementada que es trobi en els primers 30 cm a partir de la superfície, o tenir menys del 20% de terra fina en els primers 75 cm. Les característiques que defineixen les unitats trobades en aquests tipus de sòls, són:

ARENOSOLS (AR). Trobem aquest tipus de sòls sobre tot en dunes, actives o fòssils. Les plantes s'hi poden instal·lar si tenen un sistema d'arrels prou important per garantir que arribaran a la humitat que es troba a una certa fondària, per exemple les savines. No són sòls que s'utilitzin per cultiu, sovint s'hi fa explotacions per l'extracció de sorres.

SOLONXACS (SC). Són sòls amb propietats sàliques, que en el nostre cas vol dir que, en algun moment de l'any, dins els 30 primers cm de perfil, la conductivitat de la pasta saturada és de més de 4mS/cm (per un pH més gran de 8.5 ). Els perfils que es poden adscriure aquesta unitat de sòls es troben, o bé molt a prop del mar (platja Tirant), salines de Fornells o bé en llocs endorreics on s'acumula l'aigua i s'evapora dipositant les sals, que poden arribar a fer-se visibles com una crosta blanquinosa sobre el terra.

CAMBISOLS (CM). Són els sòls més àmpliament distribuïts a l'illa. Es suposa que en un principi es van formar els cambisols cròmics, sòls vermells, amb una important descarbonatació degut a les condicions més plujoses de la seva època de formació (Quaternari). Quan la quantitat de pluja va baixar, es van anar recarbonatant, en més o menys quantitat segons el material parental, donant cambisols eutrics.

Els cambisols calcaris s'han format sobre una roca mare molt rica en carbonats i no han tingut temps de perdre'ls, o si els han perdut en part han passat a cambisol eutrics. Amb un rentat molt fort, situats aproximadament a la zona de l'illa on plou més, es troben els cambisols dystrics, que han perdut encara més carbonats.

Tots els cambisols són apropiats pels cultius, tenen la suficient profunditat i nutrients disponibles.

KASTANOZEM (KS). Sols amb un horitzó A mòllic amb un croma de més de 2 en humit. Com que l'horitzó conté més carbonats que l'horitzó A i al camp es van observar concrecions calcàries, es tracta d'un kastanozem càlcic.

PHAEOZEM (PH). Sòls amb un horitzó A mòllic i saturació de bases del 50% o més. Si es calcari al menys entre 20 i 50 cm de la superfície, és un phaeozem calcari.

A partir d'aquestes unitats s'ha definit una llegenda, que engloba les següents tipologies:

OBSAM
Camí des Castell, 28 1r pis
07702 Maó (Spain)
Tel. (+34) 971 351 500
Fax (+34) 971 351 642
a/e: adm.obsam@cime.es

Logotip de l'OBSAM

Institut Menorquí d'Estudis

MAB Menorca Reserva de Biosfera

©2003-2017 Observatori Socioambiental de Menorca  ·  Disseny de Quadratí